Sánchez Piñol (i coses de Corea)

Per alegrar una mica el panorama, primer: l'editorial (imprescindible) del Partal a Vilaweb.

I després de reflexionar-ho una mica, engegueu (atenció, té so!) la crònica en vídeo de la roda de premsa d'Albert Sánchez Piñol. Parla del seu darrer llibre - Tretze Tristos Tràngols, de La campana; a la contraportada diu que l'autor ha estat traduït al coreà i a dotzenes d'altres idiomes. D'aquí al món, sense renunciar a res. Per cert, ja has arribat al minut cinc? Sents de què parla? Curiós, no?

I si t'agradaria fer-ne un tastet literari, pots encaminar-te a aquesta pàgina de Vilaweb (sí, sóc fan de Vilaweb), i llegir l'història d'un ós i un esquimal gratuïtament.

O simplement mirar la "curiosa" portada d'una edició coreana del seu llibre (clica a la imatge per a fer-la més gran).



Que què m'ha semblat el seu darrer llibre de reis poderosos, ossos que corren amb esquimals, homes que cauen de la lluna, armaris misteriosos i altres històries? Simplement, que cal felicitar-lo per anar explorant nous mons sense por ...


If u are korean speaker, you could buy one of the books of the catalan writer i am talking about, here, it is less than ten thousand wons :). Or check some of it in the same page ... and enjoy!

Podeu ... passejar-vos amb la franquista

Podeu passejar-vos amb la bandera franquista pels nostres carrers - i per les vostre celebracions. Cantar el Cara el Sol sense ni un bri de vergonya. Cremar contàiners amb total impunitat. Refregar-nos que hi sou, que hi ha un percentatge important d'espanyols afincats a les nostres terres - com els turcs de Kreusberg que també celebraren la seva victòria, sense que deixi de ser Berlin -; i amb dret a vot, certament. Cridar - vestides de putetes - ej-pa-ña, ej-pa-ña sota la finestra. Fer sonar el clàxon per demostrar que existiu. Insultar els catalans - i si canviessiu els polacos per judíos serieu la cosa més antisemita-racista que ha parit el planeta.

Podeu fer això i molt més. Ja ho sabíem. També podeu bombardejar Barcelona, sigui amb les bombes de les tropes "nacionales", sigui amb la ignorància dels vostres fills monolingües. O deixar-la sense aigua, sense trens, sense llum durant dies -renfE, reE, ... Ja ho hem gaudit, gràcies.



El que no sé és si podreu deixar d'estar a la cua d'europa en l'informe PISA i en el nivell d'anglès - el senyor Rodríguez o el senyor Montilla parlen anglès? -; ni si podreu superar la crisis que us cau a sobre, i la inflació que es dispara - ni els maons es mengen, ni es pot viure a les habitacions d'hotel; ni si podreu sobreviure sense els fons estructurals europeus ara que ja s'acaben, precisament quan - amb l'expoli continu del 10% del PIB - heu assecat la mamella catalana de la qual xuclàveu.

I quan s'acaba el circ, us trobareu el rosegó de pa. Ara comença l'espectacle de veritat ... a veure qui riu el darrer.


[I no m'invento res. Aquests piròmans espanyols/espanyolistes suposo que no aniran a l'Audiència Nacional, com van haver de fer dos joves catalans menors d'edat per penjar un simple cartellet de paper. La notícia que no t'expliquen gaire ni els diaris ni les televisions avui:

La celebració de la victòria de la selecció espanyola a la final de l'Eurocopa ha acabat aquest dilluns a la matinada amb aldarulls a la plaça d'Espanya de Barcelona, amb 81 contenidors cremats i amb set detinguts, segons han informat els Mossos d'Esquadra.

Hi ha hagut set detinguts a Barcelona. Concretament, tres a la plaça Artós i quatre a la plaça d'Espanya, per destrosses en mobiliari urbà. A Barcelona els Bombers han apagat 20 contenidors i algunes papereres que han cremat a la plaça d'Espanya, Montjuïc i Manuel Girona. També a Barcelona un grup de brètols ha destrossat un autobús urbà i ha cremat diversos cotxes i contenidors.

Segons la Guàrdia Urbana, la celebració de la victòria de la selecció espanyola a l'Eurocopa va reunir uns 5.000 aficionats a Canaletes, lloc de reunió habitual dels seguidors blaugranes. Uns 5.000 aficionats més es van reunir a la plaça Espanya, i uns 300, a la plaça Artós, al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona. Cap a les sis del matí els Mossos han desallotjat la plaça Artós, on encara hi havia gent concentrada celebrant el triomf de la selecció espanyola.

A part, hi ha hagut cinc detinguts a Mataró per llançar objectes a la façana de l'Ajuntament i per cremar contenidors i destrossar mobiliari urbà.

Incendis
Els Bombers de la Generalitat han realitzat la passada matinada 91 actuacions arreu de Catalunya per apagar incendis urbans, segons ha informat la direcció general de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments. D'aquestes actuacions, la majoria relacionades amb la celebració de l'obtenció de l'Eurocopa par part de la selecció espanyola, més de 80 han estat per apagar focs en contenidors d'escombraries.

La majoria d'incidències s'han produït entre les dotze de la nit i les dues de la matinada i a la regió metropolitana, on s'han fet 44 sortides, de les quals quinze han estat a Terrassa.

Segons ha informat el cos, a Girona s'han fet vuit intervencions; a Tarragona, set, i a Lleida, tres.]

Afegit: algunes imatges del garrulam que omple l'extraradi immund de les 'nostres ciutats', en aquest cas Mataró, com podria ser Badalona, l'Hospitalet, Terrassa, Sabadell, ... . Terra de 'nengs' postfranquistes - i això no ho condemnareu, oi, PPSOE?.

Sant Joan '08 - i manifestos i ciència i espanyols i francesos

La flama i les flames: Sant Joan '08.

[I en èpoques de fogueres, la flamerada cíclica del "manifest" "d'intel·lectuals" espanyols que intenta augmentar - encara més! - la desigualtat a favor del castellà - idioma de conneixement obligatori "gràcies" a la "constitución" - enfront dels idiomes minortizats, arraconats per massa feblesa dels seus parlants i per l'ofensiva a tots nivells de mans dels poderosos. Tot via diari madrileny amb pretensions "mundials". La cançó de sempre, que de tant repetir-la és la versió oficial dels desinformats.

Però deixem els espanyols amb les seves dèries i ofensives i la seva premsa ultranacionalista espanyola.

Llegim la revista Nature, per exemple. Que té més prestigi i coses més interessants a explicar. I que parla de la comèdia francesa dels idiomes minoritaris dels darrers mesos. I diu això: (la negreta és meva, especialment dedicada als salvadors de balenes que s'obliden del mínim respecte per a l'idioma del lloc on viuen)

Comédie-Française

Regional and minority languages should be protected, in France, and elsewhere.Quelle horreur ! The 40 élite members of the Académie française are jumping out of their fauteuils, incensed that legislation passed by France's National Assembly would put regional languages such as Breton, Occitan, Corse, Alsatian, Catalan and Basque into the constitution as part of the national heritage. The members are particularly outraged that the regional languages would get a mention in the first article of the constitution — which defines France as an "indivisible, lay, democratic and social republic" — ahead of the second article, which designates French as the official language. The academy, created in 1635 to guard the purity of the French language, voted unanimously this month to condemn the move as "defying logic", and being a threat to the nation.

Actually, "defying logic", is an apt description of the vote itself. Globalization is already threatening to extinguish half the world's 6,000–7,000 languages. That would be a tragic loss to humanity and our understanding of it, if only because knowledge and culture are inescapably interwined with the languages within which they evolved. Languages also enrich each other, and provide a trove of data for research in linguistics and history. The other main French academy, the Académie des Sciences, should make itself heard on the matter.

Multilingualism has other practical benefits. French scientists who speak regional languages in addition to the national tongue testify that early bilingualism has helped them go on to master English and other languages. Some even argue that the thought processes involved have helped them to be better and more creative scientists.

The Académie française argues that France's regional languages are so obviously part of its heritage that there is no need for constitutional safeguards. That is disingenuous. It is precisely the lack of constitutional recognition that has blocked France from ratifying key international treaties to conserve minority languages: the courts have ruled that ratification is forbidden by existing constitutional principles, such as the indivisibility of the Republic and the unity of the French people.

Indeed, if earlier French governments had had their way, Breton, which is spoken in Brittany, would have been eradicated long ago. Only stubborn Breton persistence has prevented this from happening, notably through the creation of the Diwan Breton-language schools from the 1970s onwards.

Yec'hed mat (to your health) to that — because regional and minority languages, like endangered species, merit protection. Languages that aren't revitalized through constant exercise die out. It's hypocritical that France, which is one of the first to staunchly defend its own elegant national language, should deny that same right to regions that wish to keep their own languages alive and vibrant. The National Assembly's legislation was rejected last week by France's conservative Senate. But it could yet be reintroduced, and should be: for the sake of both science and its own rich heritage, France should remove the constitutional obstacles as quickly as possible, and ratify the European Charter for Regional or Minority Languages.]

Gràcies Corea!

Ja sé que vaig uns quans anys tard, però cal mantenir el record de l'agraiment més enllà del plaer immediat. Així, quan fa ja un grapat d'anys del Mundial de Corea i Japó, avui és un bon dia per rememorar la victòria del combinat asiàtic de futbol que enviava cap a casa "la selección" - malgrat les queixes de l'arbitratge i aquestes coses que sempre els acompanyen a la "fúria", amb els seus càntics paleolítics, les cançonetes esperpèntiques i aquesta prepotència tan allunyada de la realitat - eliminats abans de quarts d'aquesta eurocopa, què t'hi jugues? - a toc del bombo del manolo.

[Atenció: si téns una mínima sensibilitat democràtica, faràs bé d'abstenir-te d'observar aquesta imatge que complementa el text:

]

Ceomplement: una crònica del partit de Gwangju extreta d'una web del 2003 - que a nivell d'internet és una eternitat - diu: "Korea, què dir de Korea. Un poble germà, mai no els podrem estar prou agraïts pel gran favor que ens van fer als catalans, bascos i demés detractors d'Espanya, quan aquest passat estiu del 2002 van eliminar als espanyols als quarts de final del mundial de Korea i el Japó. I dic que mai no ho podrem oblidar, no perquè sigui la primera ni la última humiliació que s'emporten els espanyols quan ja ho donaven tot per fet...però aquesta és diferent, perquè ho donaven per fet però sobradíssims. Fins i tot es permetien fer burla dels jugdors i els aficionats koreans!! Doncs que es fotin!
L'encontre de quarts de final disputat a l'estadi de Gwangju, va ser un partit bastant igualat tot i que intentant ser objectiu, cal dir que l'equip koreà hauria merescut guanyar el partit sense necessitat d'arribar a la tanda de penaltis. Però el destí va voler allargar l'agonia dels espanyols, que tot s'ha de dir no van parar de queixar-se de l'arbitratge de Gamal El-Ghandour. Unes queixes totalment infundades, i que només es poden explicar si tenim en compte que els mateixos jugadors espanyols en el fons eren conscients del ridícul estrepitós que estaven a punt de fer. Els dos gols anulats per l'àrbitre a la segona part eren dos gols totalment ilegals. Un cop a la tanda de penaltis, la qual es va resoldre per 3-5, i on el porter koreà Lee Woon Jae va aturar el penal llençat per l'espanyol Joaquin. Tot estava a les botes de Hong Myung Bo, que va marcar el cinquè amb gran tranquilitat i va donar el passi a les semis a Korea.
A partir d'aquest moment els carrers de totes les ciutats de Korea van ser preses pel color vermell dels aficionats que celebraven la classificació del seu equip. Aquestes celebracions no es van produir sols a Korea, també a Catalunya, com a molts altres llocs, la gent celebrava la gesta dels homes de Guus Hiddink."

Franki, quan tres anys no són dos dies ...

En aquest Estat-increïble, et poden caure mil dies de presó si es dóna la casualitat de que un govern local d’un tripartit autodenominat d’esquerres (PSOE+ERC+IC) t’acusa d’esquinçar una bandera espanyola. Els ingredients a afegir-hi són un jutge amb reminiscències franquistes al seu currículum, una policia local que no va poder reconèixer l’acusat al judici, un ingrés a presó fraudulent – no es va anunciar ni a l’acusat ni a la lletrada -, i un bon grapat més d’ingredients surrealistes. Quasi tres anys, que no són dos dies ...

A tot plegat, cal afegir-hi les aportacions de la consellera Montserrat Tura – del sector més ‘catalanista’ del PSC, diuen, gossos sempre fidels als seus amos. Dues perles; primera: “si tinguéssim un skin d'ideologia ultra que hagués agredit dos Mossos d'Esquadra i hagués estripat una bandera catalana, o l'hagués cremada, també estaríem dient que és excessiu?". Resposta: sí, seria molt excessiu. Però a més, resulta que no hi ha cap prova de les suposades agressions del Franki en el text que el condemna – i per cert, si vol nazis espanyolistes cremant senyeres només ha de buscar una mica com celebren els títols del Real Madrid certs personatges instal·lats a Reus. I segona: “No ha pogut demostrar que no estigués als llocs dels fets”. Increïble, però cert, la tesis de la Tura es carrega la presumpció d’innocència, i ja no és l’acusació que ha de demostrar la participació en el delicte, sinó la defensa que hauria de demostrar la no-realització del delicte per part de l’acusat.

Resumint, amb aquesta gent no hi ha res a fer. I un dia més sense ser lliures, i un dia més sense en Franki al carrer ... (més info aquí)

(I com a nota a peu de pàgina: l’informe d’Amnistia Internacional acusa – amb proves concretes - els cossos espanyols de realitzar tortures sistemàtiques i denuncia que a l’Estat Espanyol el poder polític i judicial l’empara).

[Però sobretot, sobretot, tu segueix repetint que cal votar el PSOE, que sinó ve el PP, eh. No fós cas que vingués el llop de cara i ens quedéssim sense el llop disfressat d’ovella que ‘ens cuida’ ara. Ah, sí, i me n’oblidava, també cal seguir repetint el mantra que cal esperar el ‘federalisme’, aquell miracle que ens portarà l’Iceta, per dir algun dels ideòlegs del tema; com si encara no sabessim que ‘federar-se’ és com ‘casar-se’, es necessita la voluntat explícita dels dos. I que per divorciar-se només cal que un ho tingui ben clar ...]

English translation: spain is pain.

Pals (I)

Per començar, unes quantes dades “innocents” sobre Pals (I).

Pals és una vila marinera del Baix Empordà, que conserva una estructura medieval de torre, esglésies i palaus, símbols de la seva prosperitat medieval, basada en la rica tradició nàutica mediterrània. Està situada a un centenar de quilòmetres al nord de Barcelona, a tocar de la costa i del Ter – un riu històricament maltractat, que ha vist com era desviat fa segles i ‘assecat’ per transvasaments actuals -. Al seu voltant hi ha un conjunt de petites viles d’estructura medieval – com Peratallada, Monells, ... – i d’altres nuclis de població històrics, de dimensions considerables com La Bisbal o Torroella de Montgrí, o petits llogarets com Fontilles o Matajudaica, ...

I una fotografia primaveral d'aquest maig del 2008, per tal de posar alguna imatge a les paraules.

(continuarà ...)

'Les portes del passat'

Aquest país oblida massa la gent que tenia coses a dir. Com Pedrolo, que sapigué fer literatura - no només el 'mecanoscrit' que tothom ha llegit i del qual encara falta la pel·lícula que ja tindríem si fossim una terra normal - i apuntar als problemes de la nostra societat des del periodisme -han reeditat fa poc les 'cròniques'. Pels desmemoriats, informació de la viquipèdia aquí. Volen que desaparegui del record, malgrat la profunditat de tots els seus textos: ara ens omplen de chikilikuatres i pà-i-circ, i als diaris omplen les planes de molts gràfics i poques lletres, i a les ràdios sempre opinen els mateixos per fer tombs sense rumb ...

D'altres opten per no callar, i per recuperar els que parlaren clar, com la seva Fundació. També en concursos fotogràfics, per entreobrir (per allà, exposades no-sé-on, també aparegueren per aquí) les portes del passat ...

(La imatge del post s'ha de buscar al darrer link, perquè l'ordinador - junt amb altres coses - està fora de combat ...).

StJordi

Roses - SaintGeorge - SantJordi 2008.

15 anys

"Demà, dissabte, farà quinze anys de l'assassinat de Guillem i milers de persones el recordarem i l'honorarem. Però cal que ho fem conscients que la violència neonazi creix, especialment a València, gràcies a la impunitat amb què actuen, puix que els jutges i la policia els deixen fer. I que, per això mateix, la millor manera de recordar-lo és de denunciar aquesta impunitat, d'exigir un canvi immediat i de combatre sens treva la ideologia que sustenten els nazis d'avui. (...)" L'article de Vicent Partal al Mail Obert de Vilaweb segueix aquí. Lectura recomanada!

Monestir de Sant Benet

Monestir de Sant Benet, algun lloc del Bages. O una demostració de com les obres socials de les caixes d’estalvis – com la de Caixa Manresa – poden servir d’alguna cosa més que pel que fan d’altres: pagar sous a les infantes, regalar vaixells als reis, cobrar comissions increïbles per la venta d’entrades, seguir apujant els peus dels peatges, mantenir el monopoli de l’aigua i altres infàmies.

Fotografies del desembre, provant l’aparell fotogràfic nou ... i ja porto més de dues-mil fotografies més des de llavors!

Un tomb per Europa

I sota aquest títol, un subtítol pel post: "De Kosovo a Madrid, de Rússia a casa - via Eslovènia i Montenegro".

Podríem parlar de Kosovo, que ja és un nou estat, com Montenegro fa poc ... [On són els que diuen que les fronteres són immutables? On són els que diuen que la tendència és a ajuntar-se i avui és el dia que hi ha més estats al món de tota la història?]. O de la reacció dels dirigents del PP i del PSOE d’un estat que, com s’ha comprovat, no pinta res a Europa i només serveix per xuclar calers. [On són les diferències tan grans entre aquests dos partits que diuen alguns? Per més que escoléssim el míting de l’altre dia d’un senyor prehistòric – diga-l’hi, què sé jo, senyor X - al Baix Llobregat, què vols que et digui, tot sona tan igual i els arguments són tan buits ...].

Però avui, dia zero de Kosovo, estaria millor enfocar la mirada a les protestes d’alguns habitants de Sèrbia, que s’han manifestat davant de l’ambaixada d’Eslovènia a Belgrad, per queixar-se de l’actitud de la UE, en tant que presidents de torn de la Unió Europea. Simptomàtic, no? I quin canvi per Eslovènia en tants pocs anys!, després de la independència sense trets!, i quina millora econòmica!, i quina presència al món després de la llibertat!

Felicitats, Kosovo. Per ensenyar que res és immòbil, que n’hi ha que tenen molta por a un futur on els pobles dirigeixin el seu destí. Algun dia, a la seu de l’ONU, brindarem també nosaltres per la llibertat recuperada ...

[Extracte de la declaració institucional del Govern Basc: (...) Avui a Europa es dóna una mostra més que de manera democràtica i dialogada, respectant la voluntat de la ciutadania, es pot solucionar els problemes. I és que a Europa, excepte, Sèrbia, Rússia i l'Estat espanyol la pràctica totalitat dels Estats assumeixen amb normalitat la independència de Kosovo, que d'altra banda, no és el primer cas, sinó un nou exemple.

En les últimes dècades aquest debat i manera de solucionar els problemes ha estat sobre la taula i s'ha aplicat amb normalitat en diferents punts del món occidental. Una nova demostració que aquest principi està servint per a canalitzar, de forma pacífica i democràtica, conflictes d'identitat i de pertinença en societats modernes i avançades des de Québec, a Montenegro, passant per Irlanda; un debat que està plantejat a Bèlgica i Escòcia, de la mateixa manera que a Euskadi o Catalunya. (...)]

Namdaemun (2)

Namdaemun, november 2006, Namdaemun, novembre del 2006 (ja se'n va 'parlar' aquí el maig del 2007 - i el nord, el sud, l'est i l'oest són un embolic ...).



Yesterday, ahir.



Today, avui. (English info, spanish info)

Cant de la sibil·la

English explanation about The Song of the Sybil represented in Barcelona tonight in the amazing site of Santa Maria del Mar, constructed when Barcelona was something much more important than it is now …

La fi del món és la temàtica del “cant de la sibil·la” (se'n pot llegir més informació aquí), una escenificació religiosa per la nit de Nadal - documentada des de fa molts centenars d’anys- que es recita al voltant de la mitjanit a Santa Maria del Mar de Barcelona, al Santuari de Lluc de Mallorca, a esglésies de Gandia, Ontinyent, Ciutat de Mallorca, Lleida, l’Alguer ... en el mateix idioma! De fet, molts dels espais i les ciutats on les representacions tenen lloc, apart d’una gran bellesa, comparteixen alguna cosa més que el cant – ja ens entenem.

A Barcelona, un dels espais on es desenvolupa estava anit ple d’autòctons i estrangers, en un marc incomparable construït quan Barcelona era molt més que el que és ara. (...) Lo sol perdrà sa claredat mostrant-se fosc i entelat, la lluna no darà claror i tot lo món serà tristor, (...) gran foc del cel davallarà; mars, fonts i rius, tot cremarà ... Tot el text aquí ...

Post 1D2007

Les posicions es clarifiquen d'una vegada. I hi haurà un dia que caldrà dir, "tu hi eres, el 1D2007?" I els que hi vam ser, omplint de paraules tendres de ràbia la via leietana, tindrem l'orgull d'haver esquerdat la gran mentida espanyola; la que parla de 'solidaritat interterritorial' quan s'hauria de dir 'saqueig econòmic', la que defensa el 'bilingüisme' i és 'monolingüe' com la web dels ministeris espanyols, la que acusa a l'independentisme de 'feixisme' i no s'ha tret l'escut del dictador feixista de les seus del ministeri de defensa a Madrid, la dels sindicats UGTCCOO que es 'preocupen dels problemes de la gent' i no protesten amb els 14 treballadors morts de les obres del AVE i els milions d'afectats per les desgràcies de la ministra torera, ...

Toca seguir caminant, clar. I potser moltes més vies laietanes, moltes més paraules per convèncer els que 'no els interessa la política', moltes més petites victòries contra el silenci d'un estat que no ens escoltar ...

I tu, el 1 de Desembre del 2007, on eres? Amb el PPSOEspaña? O amb el futur que no ha fet més que començar?

Demonstration in Barcelona, D 1st 2007

Some news in english about the demonstration in Barcelona of hundreds of thousands of catalans, saying that "we are a nation and we say 'that's enough'. We have the right to decide our infrastructure", according to PDD organisers. Here and here you can learn more about that.

In the pics, some views during the three-hours rally:"Next stop: freedom! France and Spain: dead route!"

De què serveix la dependència, dependentistes?

Imprescindible lectura, especialmente para 'dependentistas'. A ver si entienden el mal negocio de pertenecer a un Estado que no sabe ni hacer funcionar los trenes ...

(Y una demostración práctica de la necesidad de bloquear los comentarios en los blogs: el único comentario hasta el momento del artículo original nos lo ofrece una 'dependentista' madrileña sin argumentos, que se atreve a acusar de racismo anticharnego (?) al señor López Tena ... lo cual no deja de ser increíble conociendo su historia familiar!).

"Tras treinta años de democracia estable, sólidamente anclados en la Unión Europea y el euro, impensables los golpes de Estado, integrados en la globalización y prósperos, es hora de hacer balance sobre si le conviene a Catalunya seguir en España.
Salvo efusiones líricas, amenazas gonadales y acusaciones de delirio psiquiátrico (idénticas a las practicadas por la dictadura soviética), no se oye en España argumento alguno que justifique la dependencia de Catalunya. Los unionistas catalanes, salvo una cierta apelación a la resignación y la rutina, tampoco razonan, incluso recurren crecientemente al escarnio y la amenaza, aquí más próximos a los usos de la dictadura maoísta.
Es normal esta afasia, que se intenta ocultar bajo abundantes bramidos, pues el fundamento económico de la conveniencia de pertenecer a España ha desaparecido. Ya no es el Estado español quien tiene moneda y determina los tipos de cambio, los tipos de interés y los aranceles de importación y exportación. Ya no hay mercado español, lo ha absorbido el único europeo, y es Bruselas quien toma esas decisiones y se abre a la globalización, con el resultado inevitable de la disminución de la importancia relativa del antiguo mercado protegido: hoy Catalunya vende al resto del Estado menos del 40% de su producción, e importa de allí menos del 35%. A Catalunya la dependencia ya no le es compensada por el acceso privilegiado al mercado español, que además se ha convertido en arriesgado por ser el único en que los productos catalanes son boicoteados por el hecho de serlo (práctica del 21% de los madrileños, según ABC).
Sólo le queda a España un mecanismo de actuación económica, la inversión pública, y los datos y hechos son elocuentes: tras décadas de detraer cada año el 10% del PIB catalán sin invertir en Catalunya (19.200 millones de euros el 2005), se desploman los servicios públicos que gestiona España y llevan su E: RENFE, AENA, REE, ENDESA, etc. ¿Qué reciben los catalanes a cambio del expolio fiscal? Ni siquiera la transparencia, pues los balances fiscales, públicos en la Unión Europea, Alemania o Reino Unido, los ocultan en España tanto los gobiernos del PP como los del PSOE. ¿Qué esconden?
Tampoco a la hora de comprar empresas españolas es una ventaja estar en España, pues la toma de control catalana es bloqueada de una u otra manera, y contra ella se blande la Constitución y la xenofobia, que no se invoca frente a OPAs alemanas o italianas.
Al expolio del Estado y la explotación monopolística de los servicios públicos privatizados se añade la penuria de la Generalitat. Baste un dato: tras treinta años de autonomía, y para 7,5 millones de habitantes, el presupuesto catalán es de 32.000 millones de euros. Tras ocho años de autonomía, y para 5 millones de habitantes, el presupuesto escocés es de 46.000 millones de euros. Escocia en ocho años ha conseguido el doble por habitante de lo conseguido por Catalunya en treinta.
Mal negocio es hoy España para Catalunya: privada de política fiscal, crónicamente objeto de desinversión pública, discriminada hasta en tratados internacionales (esos que firma el Estado español prohibiendo que utilicen el aeropuerto de Barcelona los aviones desde o hacia Toronto, Miami, México, Bangkok, Kuala Lumpur, etc.), boicoteados sus productos, rechazados sus compradores como extranjeros hostiles, ¿a quién le interesa continuar la dependencia? ¿Alguien podría explicar alguna ventaja comparativa de la dependencia respecto a la independencia? (si puede ser, sin insultar).El problema de Catalunya se llama España, que se dedica, mediante el aparato del Estado que los catalanes pagan, a bloquear todos sus proyectos: ni conexión ferroviaria del puerto con Europa, ni servicios públicos que funcionen, ni inversiones en infraestructuras, ni TGV a Europa, ni toma de control de empresas españolas, ni aeropuerto intercontinental, ni nada de nada.
Ya están conseguidos los objetivos modernizadores comunes a catalanes y españoles, España ya es democrática y europea, pero tan adversa a la diversidad como siempre, no se concibe como plurinacional sino como unitaria, y percibe a los ‘diferentes’ no como un activo a promover sino como una molestia a eliminar. Proclama que Catalunya es España, pero piensa y actúa que Catalunya es de España. Una posesión.
Intentamos de buena fe una corrección del expolio fiscal, el dominio político y la discriminación económica y cultural. Tendimos la mano para sólo recibir insultos, boicots y engaños, y un Estatuto que no se aplica ni cumple, pues este Gobierno español, como los anteriores, no tiene por qué cumplir la ley cuando afecta a Catalunya. No pasa nada, ya lo avalarán como siempre los Tribunales Supremo y Constitucional, que para eso los nombran el PP y el PSOE.Se equivocan: bloqueada bajo España, maltratada en España, insultada por España, harta de España, a Catalunya sólo le queda un camino: la independencia.
España tiene mucho a ganar con un Estado catalán, perdería un miembro descontento y problemático pero ganaría un buen vecino y amigo, y podría superar los bloqueos que sufren las libertades y la democracia por causa de una estructura institucional concebida y practicada para asegurar el dominio de una mayoría nacional española sobre las minorías nacionales. Como ya advirtió Burke, es ese dominio la causa de las mayores corrupciones del orden constitucional.Dijo Azaña que para mantener España unida había que bombardear Barcelona cada cincuenta años, método que calificaba de bárbaro pero efectivo. Los bombardeos ya no son posibles, y España no ha aprendido en su lugar el método de ganar la adhesión cordial e interesada de los catalanes. En el fondo, tanto da. Se ponga como se ponga, la independencia de Catalunya es ineluctable e inevitable. Mene Tequel Parsin. Ha empezado la cuenta atrás."

Alfons López Tena es vocal del Consejo General del Poder Judicial.

Light and dark - llum i foscor!

All the medias are talking about North and South Korea (4339th birthday! and some important political meeting)... Some image explain more than words! Just imagine the contrast between Pyongyang and Seoul Metropolitan area!

Tots els mitjans de comunicació parles de Corea del Sud i del Nord (en el seu aniversari 4339è i una important trobada política) ... Algunes imatges expliquen més que les paraules! Simplement imagina el contrast entre Pyongyang i l'àrea metropolitana de Seül!