Ja sé que vaig uns quans anys tard, però cal mantenir el record de l'agraiment més enllà del plaer immediat. Així, quan fa ja un grapat d'anys del Mundial de Corea i Japó, avui és un bon dia per rememorar la victòria del combinat asiàtic de futbol que enviava cap a casa "la selección" - malgrat les queixes de l'arbitratge i aquestes coses que sempre els acompanyen a la "fúria", amb els seus càntics paleolítics, les cançonetes esperpèntiques i aquesta prepotència tan allunyada de la realitat - eliminats abans de quarts d'aquesta eurocopa, què t'hi jugues? - a toc del bombo del manolo. [Atenció: si téns una mínima sensibilitat democràtica, faràs bé d'abstenir-te d'observar aquesta imatge que complementa el text:
]
Ceomplement: una crònica del partit de Gwangju extreta d'una web del 2003 - que a nivell d'internet és una eternitat - diu: "Korea, què dir de Korea. Un poble germà, mai no els podrem estar prou agraïts pel gran favor que ens van fer als catalans, bascos i demés detractors d'Espanya, quan aquest passat estiu del 2002 van eliminar als espanyols als quarts de final del mundial de Korea i el Japó. I dic que mai no ho podrem oblidar, no perquè sigui la primera ni la última humiliació que s'emporten els espanyols quan ja ho donaven tot per fet...però aquesta és diferent, perquè ho donaven per fet però sobradíssims. Fins i tot es permetien fer burla dels jugdors i els aficionats koreans!! Doncs que es fotin!
L'encontre de quarts de final disputat a l'estadi de Gwangju, va ser un partit bastant igualat tot i que intentant ser objectiu, cal dir que l'equip koreà hauria merescut guanyar el partit sense necessitat d'arribar a la tanda de penaltis. Però el destí va voler allargar l'agonia dels espanyols, que tot s'ha de dir no van parar de queixar-se de l'arbitratge de Gamal El-Ghandour. Unes queixes totalment infundades, i que només es poden explicar si tenim en compte que els mateixos jugadors espanyols en el fons eren conscients del ridícul estrepitós que estaven a punt de fer. Els dos gols anulats per l'àrbitre a la segona part eren dos gols totalment ilegals. Un cop a la tanda de penaltis, la qual es va resoldre per 3-5, i on el porter koreà Lee Woon Jae va aturar el penal llençat per l'espanyol Joaquin. Tot estava a les botes de Hong Myung Bo, que va marcar el cinquè amb gran tranquilitat i va donar el passi a les semis a Korea.
A partir d'aquest moment els carrers de totes les ciutats de Korea van ser preses pel color vermell dels aficionats que celebraven la classificació del seu equip. Aquestes celebracions no es van produir sols a Korea, també a Catalunya, com a molts altres llocs, la gent celebrava la gesta dels homes de Guus Hiddink."
Etiquetes de comentaris: bcn, corea, cosesrares, esport, historia
