Un tomb per Europa

I sota aquest títol, un subtítol pel post: "De Kosovo a Madrid, de Rússia a casa - via Eslovènia i Montenegro".

Podríem parlar de Kosovo, que ja és un nou estat, com Montenegro fa poc ... [On són els que diuen que les fronteres són immutables? On són els que diuen que la tendència és a ajuntar-se i avui és el dia que hi ha més estats al món de tota la història?]. O de la reacció dels dirigents del PP i del PSOE d’un estat que, com s’ha comprovat, no pinta res a Europa i només serveix per xuclar calers. [On són les diferències tan grans entre aquests dos partits que diuen alguns? Per més que escoléssim el míting de l’altre dia d’un senyor prehistòric – diga-l’hi, què sé jo, senyor X - al Baix Llobregat, què vols que et digui, tot sona tan igual i els arguments són tan buits ...].

Però avui, dia zero de Kosovo, estaria millor enfocar la mirada a les protestes d’alguns habitants de Sèrbia, que s’han manifestat davant de l’ambaixada d’Eslovènia a Belgrad, per queixar-se de l’actitud de la UE, en tant que presidents de torn de la Unió Europea. Simptomàtic, no? I quin canvi per Eslovènia en tants pocs anys!, després de la independència sense trets!, i quina millora econòmica!, i quina presència al món després de la llibertat!

Felicitats, Kosovo. Per ensenyar que res és immòbil, que n’hi ha que tenen molta por a un futur on els pobles dirigeixin el seu destí. Algun dia, a la seu de l’ONU, brindarem també nosaltres per la llibertat recuperada ...

[Extracte de la declaració institucional del Govern Basc: (...) Avui a Europa es dóna una mostra més que de manera democràtica i dialogada, respectant la voluntat de la ciutadania, es pot solucionar els problemes. I és que a Europa, excepte, Sèrbia, Rússia i l'Estat espanyol la pràctica totalitat dels Estats assumeixen amb normalitat la independència de Kosovo, que d'altra banda, no és el primer cas, sinó un nou exemple.

En les últimes dècades aquest debat i manera de solucionar els problemes ha estat sobre la taula i s'ha aplicat amb normalitat en diferents punts del món occidental. Una nova demostració que aquest principi està servint per a canalitzar, de forma pacífica i democràtica, conflictes d'identitat i de pertinença en societats modernes i avançades des de Québec, a Montenegro, passant per Irlanda; un debat que està plantejat a Bèlgica i Escòcia, de la mateixa manera que a Euskadi o Catalunya. (...)]