dijous, de maig 29, 2008

Final via web



A Internet hi és tot (i si no ho trobes, sempre hi ha algú que t'ho assenyala - gràcies!); també el final de la història d'aquest post històric de fa prop d'un any.

Etiquetes de comentaris: , , ,

dimarts, de maig 27, 2008

Higuer-CapDeCreus




El Higer Bidea (Faro de Higuer) i el far del Cap de Creus es poden unir a peu en 47 etapes del GR11 que creuen la península enfilant-se pels pirineus, d'oceà atlàntic a mar mediterrani - d'Hondarribia al Port de la Selva, del Jiazkibel al Parc Natural del Cap de Creus.
Encara que quan no hi ha temps (feina ...) sempre es pot optar pels mitjans mecanitzats ...



Dies de maig del 2008.

Etiquetes de comentaris: , ,

dilluns, de maig 19, 2008

1%







Més de cinc-centes fotografies … (i Guetaria, el poliesportiu de Bakio, Hernani, cartells d’Euskal Preso eta iheslariak etxera, Chillida Leku, Sant Sebastià i les seves platges i edificis i escultures, quilòmetres de carreteres, tots els colors del verd, els restaurants amagats, pinxos, Guernica – prop de l’”aniversari”dels setanta-un anys del primer bombardeig de la població civil per mitjans aeris -, Bilbao i el seu metro i la seva escultura visitable, el formigó de Lenoiz , l’aeroport de Sondika, Getxo i Neguri, més menjar i beure, les onades de Zarauz, l’església de Mundaka, els carrers i les flors Hondarribia, els murals de Pasajes Donibane, ...) ... i una mostra de l’1%.

More than five hundred pictures ... (and Guetaria, Bakio sports center, Hernani, posters of Euskal Preso eta iheslariak etxera, Chillida Leku, Saint Sebastian and its beaches and buildings and sculptures, kilometers of roads, all the colours of green, the hidden restaurants, nice food, Guernika – near the seventy-one years anniversary of the first bombardment of civil population by air means -, Bilbao and its underground and its sculpture, the concrete of Lenoiz, the airport of Sondika, Getxo and Neguri, more food and drink, the waves in Zarauz, the church in Mundaka, the streets and the flowers at Hondarribia, the murals of Pasajes Donibane... ) … and just showing 1%.

Etiquetes de comentaris: , , , ,

diumenge, de maig 18, 2008

Franki, quan tres anys no són dos dies ...

En aquest Estat-increïble, et poden caure mil dies de presó si es dóna la casualitat de que un govern local d’un tripartit autodenominat d’esquerres (PSOE+ERC+IC) t’acusa d’esquinçar una bandera espanyola. Els ingredients a afegir-hi són un jutge amb reminiscències franquistes al seu currículum, una policia local que no va poder reconèixer l’acusat al judici, un ingrés a presó fraudulent – no es va anunciar ni a l’acusat ni a la lletrada -, i un bon grapat més d’ingredients surrealistes. Quasi tres anys, que no són dos dies ...

A tot plegat, cal afegir-hi les aportacions de la consellera Montserrat Tura – del sector més ‘catalanista’ del PSC, diuen, gossos sempre fidels als seus amos. Dues perles; primera: “si tinguéssim un skin d'ideologia ultra que hagués agredit dos Mossos d'Esquadra i hagués estripat una bandera catalana, o l'hagués cremada, també estaríem dient que és excessiu?". Resposta: sí, seria molt excessiu. Però a més, resulta que no hi ha cap prova de les suposades agressions del Franki en el text que el condemna – i per cert, si vol nazis espanyolistes cremant senyeres només ha de buscar una mica com celebren els títols del Real Madrid certs personatges instal·lats a Reus. I segona: “No ha pogut demostrar que no estigués als llocs dels fets”. Increïble, però cert, la tesis de la Tura es carrega la presumpció d’innocència, i ja no és l’acusació que ha de demostrar la participació en el delicte, sinó la defensa que hauria de demostrar la no-realització del delicte per part de l’acusat.

Resumint, amb aquesta gent no hi ha res a fer. I un dia més sense ser lliures, i un dia més sense en Franki al carrer ... (més info aquí)



(I com a nota a peu de pàgina: l’informe d’Amnistia Internacional acusa – amb proves concretes - els cossos espanyols de realitzar tortures sistemàtiques i denuncia que a l’Estat Espanyol el poder polític i judicial l’empara).

[Però sobretot, sobretot, tu segueix repetint que cal votar el PSOE, que sinó ve el PP, eh. No fós cas que vingués el llop de cara i ens quedéssim sense el llop disfressat d’ovella que ‘ens cuida’ ara. Ah, sí, i me n’oblidava, també cal seguir repetint el mantra que cal esperar el ‘federalisme’, aquell miracle que ens portarà l’Iceta, per dir algun dels ideòlegs del tema; com si encara no sabessim que ‘federar-se’ és com ‘casar-se’, es necessita la voluntat explícita dels dos. I que per divorciar-se només cal que un ho tingui ben clar ...]

English translation: spain is pain.

Etiquetes de comentaris: , , ,

dissabte, de maig 10, 2008

Pals (I)

Per començar, unes quantes dades “innocents” sobre Pals (I).

Pals és una vila marinera del Baix Empordà, que conserva una estructura medieval de torre, esglésies i palaus, símbols de la seva prosperitat medieval, basada en la rica tradició nàutica mediterrània. Està situada a un centenar de quilòmetres al nord de Barcelona, a tocar de la costa i del Ter – un riu històricament maltractat, que ha vist com era desviat fa segles i ‘assecat’ per transvasaments actuals -. Al seu voltant hi ha un conjunt de petites viles d’estructura medieval – com Peratallada, Monells, ... – i d’altres nuclis de població històrics, de dimensions considerables com La Bisbal o Torroella de Montgrí, o petits llogarets com Fontilles o Matajudaica, ...

I una fotografia primaveral d'aquest maig del 2008, per tal de posar alguna imatge a les paraules.

(continuarà ...)

Etiquetes de comentaris: , , , ,

dijous, de maig 08, 2008

'Les portes del passat'

Aquest país oblida massa la gent que tenia coses a dir. Com Pedrolo, que sapigué fer literatura - no només el 'mecanoscrit' que tothom ha llegit i del qual encara falta la pel·lícula que ja tindríem si fossim una terra normal - i apuntar als problemes de la nostra societat des del periodisme -han reeditat fa poc les 'cròniques'. Pels desmemoriats, informació de la viquipèdia aquí. Volen que desaparegui del record, malgrat la profunditat de tots els seus textos: ara ens omplen de chikilikuatres i pà-i-circ, i als diaris omplen les planes de molts gràfics i poques lletres, i a les ràdios sempre opinen els mateixos per fer tombs sense rumb ...

D'altres opten per no callar, i per recuperar els que parlaren clar, com la seva Fundació. També en concursos fotogràfics, per entreobrir (per allà, exposades no-sé-on, també aparegueren per aquí) les portes del passat ...

(La imatge del post s'ha de buscar al darrer link, perquè l'ordinador - junt amb altres coses - està fora de combat ...).

Etiquetes de comentaris: , , ,