Podeu ... passejar-vos amb la franquista

Podeu passejar-vos amb la bandera franquista pels nostres carrers - i per les vostre celebracions. Cantar el Cara el Sol sense ni un bri de vergonya. Cremar contàiners amb total impunitat. Refregar-nos que hi sou, que hi ha un percentatge important d'espanyols afincats a les nostres terres - com els turcs de Kreusberg que també celebraren la seva victòria, sense que deixi de ser Berlin -; i amb dret a vot, certament. Cridar - vestides de putetes - ej-pa-ña, ej-pa-ña sota la finestra. Fer sonar el clàxon per demostrar que existiu. Insultar els catalans - i si canviessiu els polacos per judíos serieu la cosa més antisemita-racista que ha parit el planeta.

Podeu fer això i molt més. Ja ho sabíem. També podeu bombardejar Barcelona, sigui amb les bombes de les tropes "nacionales", sigui amb la ignorància dels vostres fills monolingües. O deixar-la sense aigua, sense trens, sense llum durant dies -renfE, reE, ... Ja ho hem gaudit, gràcies.



El que no sé és si podreu deixar d'estar a la cua d'europa en l'informe PISA i en el nivell d'anglès - el senyor Rodríguez o el senyor Montilla parlen anglès? -; ni si podreu superar la crisis que us cau a sobre, i la inflació que es dispara - ni els maons es mengen, ni es pot viure a les habitacions d'hotel; ni si podreu sobreviure sense els fons estructurals europeus ara que ja s'acaben, precisament quan - amb l'expoli continu del 10% del PIB - heu assecat la mamella catalana de la qual xuclàveu.

I quan s'acaba el circ, us trobareu el rosegó de pa. Ara comença l'espectacle de veritat ... a veure qui riu el darrer.


[I no m'invento res. Aquests piròmans espanyols/espanyolistes suposo que no aniran a l'Audiència Nacional, com van haver de fer dos joves catalans menors d'edat per penjar un simple cartellet de paper. La notícia que no t'expliquen gaire ni els diaris ni les televisions avui:

La celebració de la victòria de la selecció espanyola a la final de l'Eurocopa ha acabat aquest dilluns a la matinada amb aldarulls a la plaça d'Espanya de Barcelona, amb 81 contenidors cremats i amb set detinguts, segons han informat els Mossos d'Esquadra.

Hi ha hagut set detinguts a Barcelona. Concretament, tres a la plaça Artós i quatre a la plaça d'Espanya, per destrosses en mobiliari urbà. A Barcelona els Bombers han apagat 20 contenidors i algunes papereres que han cremat a la plaça d'Espanya, Montjuïc i Manuel Girona. També a Barcelona un grup de brètols ha destrossat un autobús urbà i ha cremat diversos cotxes i contenidors.

Segons la Guàrdia Urbana, la celebració de la victòria de la selecció espanyola a l'Eurocopa va reunir uns 5.000 aficionats a Canaletes, lloc de reunió habitual dels seguidors blaugranes. Uns 5.000 aficionats més es van reunir a la plaça Espanya, i uns 300, a la plaça Artós, al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona. Cap a les sis del matí els Mossos han desallotjat la plaça Artós, on encara hi havia gent concentrada celebrant el triomf de la selecció espanyola.

A part, hi ha hagut cinc detinguts a Mataró per llançar objectes a la façana de l'Ajuntament i per cremar contenidors i destrossar mobiliari urbà.

Incendis
Els Bombers de la Generalitat han realitzat la passada matinada 91 actuacions arreu de Catalunya per apagar incendis urbans, segons ha informat la direcció general de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments. D'aquestes actuacions, la majoria relacionades amb la celebració de l'obtenció de l'Eurocopa par part de la selecció espanyola, més de 80 han estat per apagar focs en contenidors d'escombraries.

La majoria d'incidències s'han produït entre les dotze de la nit i les dues de la matinada i a la regió metropolitana, on s'han fet 44 sortides, de les quals quinze han estat a Terrassa.

Segons ha informat el cos, a Girona s'han fet vuit intervencions; a Tarragona, set, i a Lleida, tres.]

Afegit: algunes imatges del garrulam que omple l'extraradi immund de les 'nostres ciutats', en aquest cas Mataró, com podria ser Badalona, l'Hospitalet, Terrassa, Sabadell, ... . Terra de 'nengs' postfranquistes - i això no ho condemnareu, oi, PPSOE?.

Sant Joan '08 - i manifestos i ciència i espanyols i francesos

La flama i les flames: Sant Joan '08.

[I en èpoques de fogueres, la flamerada cíclica del "manifest" "d'intel·lectuals" espanyols que intenta augmentar - encara més! - la desigualtat a favor del castellà - idioma de conneixement obligatori "gràcies" a la "constitución" - enfront dels idiomes minortizats, arraconats per massa feblesa dels seus parlants i per l'ofensiva a tots nivells de mans dels poderosos. Tot via diari madrileny amb pretensions "mundials". La cançó de sempre, que de tant repetir-la és la versió oficial dels desinformats.

Però deixem els espanyols amb les seves dèries i ofensives i la seva premsa ultranacionalista espanyola.

Llegim la revista Nature, per exemple. Que té més prestigi i coses més interessants a explicar. I que parla de la comèdia francesa dels idiomes minoritaris dels darrers mesos. I diu això: (la negreta és meva, especialment dedicada als salvadors de balenes que s'obliden del mínim respecte per a l'idioma del lloc on viuen)

Comédie-Française

Regional and minority languages should be protected, in France, and elsewhere.Quelle horreur ! The 40 élite members of the Académie française are jumping out of their fauteuils, incensed that legislation passed by France's National Assembly would put regional languages such as Breton, Occitan, Corse, Alsatian, Catalan and Basque into the constitution as part of the national heritage. The members are particularly outraged that the regional languages would get a mention in the first article of the constitution — which defines France as an "indivisible, lay, democratic and social republic" — ahead of the second article, which designates French as the official language. The academy, created in 1635 to guard the purity of the French language, voted unanimously this month to condemn the move as "defying logic", and being a threat to the nation.

Actually, "defying logic", is an apt description of the vote itself. Globalization is already threatening to extinguish half the world's 6,000–7,000 languages. That would be a tragic loss to humanity and our understanding of it, if only because knowledge and culture are inescapably interwined with the languages within which they evolved. Languages also enrich each other, and provide a trove of data for research in linguistics and history. The other main French academy, the Académie des Sciences, should make itself heard on the matter.

Multilingualism has other practical benefits. French scientists who speak regional languages in addition to the national tongue testify that early bilingualism has helped them go on to master English and other languages. Some even argue that the thought processes involved have helped them to be better and more creative scientists.

The Académie française argues that France's regional languages are so obviously part of its heritage that there is no need for constitutional safeguards. That is disingenuous. It is precisely the lack of constitutional recognition that has blocked France from ratifying key international treaties to conserve minority languages: the courts have ruled that ratification is forbidden by existing constitutional principles, such as the indivisibility of the Republic and the unity of the French people.

Indeed, if earlier French governments had had their way, Breton, which is spoken in Brittany, would have been eradicated long ago. Only stubborn Breton persistence has prevented this from happening, notably through the creation of the Diwan Breton-language schools from the 1970s onwards.

Yec'hed mat (to your health) to that — because regional and minority languages, like endangered species, merit protection. Languages that aren't revitalized through constant exercise die out. It's hypocritical that France, which is one of the first to staunchly defend its own elegant national language, should deny that same right to regions that wish to keep their own languages alive and vibrant. The National Assembly's legislation was rejected last week by France's conservative Senate. But it could yet be reintroduced, and should be: for the sake of both science and its own rich heritage, France should remove the constitutional obstacles as quickly as possible, and ratify the European Charter for Regional or Minority Languages.]

ARQ08

[De vegades aquest bloc és només un calaix-de-sastre de coses que t'intressaria guardar, per algun motiu sovint inconcret; un text interessant, o una fotografia teva que es publica a algun lloc, ...]

Gràcies Corea!

Ja sé que vaig uns quans anys tard, però cal mantenir el record de l'agraiment més enllà del plaer immediat. Així, quan fa ja un grapat d'anys del Mundial de Corea i Japó, avui és un bon dia per rememorar la victòria del combinat asiàtic de futbol que enviava cap a casa "la selección" - malgrat les queixes de l'arbitratge i aquestes coses que sempre els acompanyen a la "fúria", amb els seus càntics paleolítics, les cançonetes esperpèntiques i aquesta prepotència tan allunyada de la realitat - eliminats abans de quarts d'aquesta eurocopa, què t'hi jugues? - a toc del bombo del manolo.

[Atenció: si téns una mínima sensibilitat democràtica, faràs bé d'abstenir-te d'observar aquesta imatge que complementa el text:

]

Ceomplement: una crònica del partit de Gwangju extreta d'una web del 2003 - que a nivell d'internet és una eternitat - diu: "Korea, què dir de Korea. Un poble germà, mai no els podrem estar prou agraïts pel gran favor que ens van fer als catalans, bascos i demés detractors d'Espanya, quan aquest passat estiu del 2002 van eliminar als espanyols als quarts de final del mundial de Korea i el Japó. I dic que mai no ho podrem oblidar, no perquè sigui la primera ni la última humiliació que s'emporten els espanyols quan ja ho donaven tot per fet...però aquesta és diferent, perquè ho donaven per fet però sobradíssims. Fins i tot es permetien fer burla dels jugdors i els aficionats koreans!! Doncs que es fotin!
L'encontre de quarts de final disputat a l'estadi de Gwangju, va ser un partit bastant igualat tot i que intentant ser objectiu, cal dir que l'equip koreà hauria merescut guanyar el partit sense necessitat d'arribar a la tanda de penaltis. Però el destí va voler allargar l'agonia dels espanyols, que tot s'ha de dir no van parar de queixar-se de l'arbitratge de Gamal El-Ghandour. Unes queixes totalment infundades, i que només es poden explicar si tenim en compte que els mateixos jugadors espanyols en el fons eren conscients del ridícul estrepitós que estaven a punt de fer. Els dos gols anulats per l'àrbitre a la segona part eren dos gols totalment ilegals. Un cop a la tanda de penaltis, la qual es va resoldre per 3-5, i on el porter koreà Lee Woon Jae va aturar el penal llençat per l'espanyol Joaquin. Tot estava a les botes de Hong Myung Bo, que va marcar el cinquè amb gran tranquilitat i va donar el passi a les semis a Korea.
A partir d'aquest moment els carrers de totes les ciutats de Korea van ser preses pel color vermell dels aficionats que celebraven la classificació del seu equip. Aquestes celebracions no es van produir sols a Korea, també a Catalunya, com a molts altres llocs, la gent celebrava la gesta dels homes de Guus Hiddink."