Sol d'octubre

Darrera posta de sol del mes d’octubre, fa uns quant minuts – ara amb vuit hores d’avantatge, n’hi ha que no canvien mai d’horari -, darrera la muntanya Namsan, al centre d’aquesta ciutat.

Una evolució, Chonggyechon

Una evolució (Chonggyechon, Seul): rierol transversal que figura en tots els mapes de la ciutat des de fa segles; suburbi marginal de cases il·legals en contacte amb l’aigua putrefacta; eliminació d’allò que-no-es-vol-veure amb la construcció d’una autopista elevada; demolició de l’antiga autopista (excepte tres pilars, com a escultura-recordatori) i construcció d’un nou passeig urbà de quilòmetres de llarg a tocar d’un riu regenerat, passeig amb llums de colors (horteres) de nit, territori nocturn de parelles, senyores que fan exercici, gent gran prenent la fresca, canalla aprenent a caure a l’aigua, jubilats-voluntaris d’uniforme, equips ciutadans de neteja equipats amb pinces fent dissabte, ...

Miralls

A part de banys i ascensors, llocs tradicionals per a la col·locació de miralls, a Corea del Sud se’n poden trobar a tocar del llit de l’alberg d’aquella ciutat del sud (de grans dimensions), a les andanes i accessos al metro (enormes i molt utilitzats), a les classes de les universitats (petits i individuals, però pertot), als despatxos de les empreses, a les bosses de les noies, a qualsevol paret lliure dels restaurants, ...

No són simples elements decoratius, sinó que els coreans els utilitzen a tothora, de bon matí, al migdia, al vespre, ... I sinó, en cas d’emergència, sempre poden intentar utilitzar el reflex de la pantalla del telèfon mòbil.

[I a veure quan blogger em deixa pujar la fotografia ...]





















[actualitzant: sembla que el senyor blogger em deixa penjar-la ja ...]

Tardor

Encara no sé si m’agraden les tardors ...

[Alguns arbres de Seul – ha plogut poc i les fulles els cauran abans d’acabar de perdre el verd -, octubre del 2006. ]

Proteccions

Aquesta tarda-vespre milers de policies i soldats controlaven la zona de Jogno-gu, a tocar de palaus històrics i centres de poder actual. Uniformats caminant en fila de dos per davant de galeries d’art a tota velocitat; secretes separats cinc metres, vigilant els arbres, auricular a l’orella; camions replens de soldats esquivant cotxes amb els vidres tintats; avingudes amb laterals reconvertits en aparcaments d’autobusos per a policies, especialment l’important eix representatiu de Sejongno – on es troben seus de ministeris i la sempre protegidíssima ambaixada americana [a la tercera imatge, la fila dels autobusos amb finestres reixades de la dreta, quilòmetres i quilòmetres a les dues bandes].
No era ni un exercici per a una futura guerra improbable, ni res per l’estil, diuen, ... simplement els efectes col.laterals de la visita de na Condolenza Rice, en el seu paper d’emissari-americà-visitant-amics-per-comentar-la-situació.

Visita al super (peperos i spam)

Una visita ràpida al supermercat-que-tampoc-tanca-mai, pot donar lloc a múltiples sorpreses, més enllà del pop sec com a aperitiu, les variacions en les boles d’arròs, els centenars de plats pre-cuinats i els complexos vitamínics a les neveres.
Amb la compra, gratuïtament, dues anècdotes lingüístiques: llaunes de conserva amb la paraula ‘SPAM’ – la mateixa que s’utilitza per definir la merda que ens omple els correus electrònics d’anuncis inútils, terme procedent d’un gag dels Monty Payton on repetien constantment una marca de menjar ben coneguda (la wikipèdia (english version) s’explica molt millor), fa ja un grapat d’anys.
I com a anècdota quasi-electoral comestible: els PEPERO’s, que estan bons i provoquen addicció (qui m’havia de dir que escriuria una frase així ...).

Visions de nit

Visions de nit de Seul (1,2,3).

















































Al capvespre, tornant cap a 'casa' (1), el perfil dels edificis-horribles-on-tothom-vol-viure, que es confon amb les muntanyes, amb unes estranyes taques intruses.
Ja de nit, moltes més llums, des del terrat de l’edifici (2), mirant cap a la Seul Tower i cap a Dongdaemun – l’enorme conjunt de centres comercials on pots comprar roba i complements les vint-i-quatre-hores-del-dia, tots-els-dies-de-l´-any.
Finalment, amb un zoom més conscient (3), les taques vermelles es perfilen clarament com a creus d’esglésies; el trenta per cert de la població és cristiana, les esglésies – novíssimes totes - es mostren amb creus lluminoses que omplen el cel – predomini vermell, alguna blanca, alguna verda -; en un recompte una mica tètric, fent una ullada general de 360 graus, més de cent punts de colors en forma de creu.

Sopa de ...

Sopa de ... [atenció, avís important: amics dels animals – especialment del ‘millor amic de l’home’ - i ventres gastronòmicament sensibles, ABSTENIR-SE DE SEGUIR LLEGINT I DE MIRAR LA SEGONA FOTOGRAFIA.] ... gos. [estàveu avisats/avisades, COI!]. El gust i l’aspecte general (1), simplement com menjar sopa calenta de qualsevol altra carn. Després, la coincidència en passar davant de les escombraries a tocar de la cuina del restaurant, una visió (2) que confirma l’ingredient de base de la sopa de gos [repeteixo, estàveu avisats/avisades, RECOI!]

Informació extra, amb frase final es-pec-ta-cu-lar!:

‘Many have heard that Koreans eat dog meat and this is true. However, dog is not a common food and most Koreans have never eaten dog. People do not cook dog at home: it is only served at restaurants which specialize in this kind of meat. You will not be inadvertently served dog when eating out or in someone´s home and people certainly do not catch dogs on the street and cook them. Dog meat is primarily eaten for men who want to increase their energy and/or increase their sexual stamina’. Extret de: Culture Shock Korea, Sonja Vendahl i Ben Seunghwa Hur. Marshall Cavendish Editions. 2005.

Nuclears

No tot són casualitats: terratrèmol al nord-est de la península; arribada diplomàtica a Seul d’un nou dirigent japonès – Japó antic colonitzador al segle vint-, després de la seva visita a la Xina – antic reialme d’invasors periòdics -; prova nuclear a l´estat-paranoia-monarquiahereditàriasocialistaeterna-podernuclear; [partit televisat de la selecció de Corea del Sud (derrota?)]; entrevista a l'antic president guanyador de premi Nobel de Corea del Sud al Talk Asia de la CNN; noves tensions Nord-Sud – alto-el-foc vigent quaranta anys després de la guerra civil de tres anys; Wido, futur cementiri nuclear ...

La Zona Desmilitaritzada (DMZ) és la frontera més vigilada del món, quatre quilòmetres d’amplada, reserva natural de facto plena de mines, soldats de dos mons separats per un paral·lel invisible que es miren les cares – i es fan fotografies -, forces americanes preservant els límits, conjunt d’edificacions a tierra-de-nadie per a diàleg interruptus promogut per les Nacions Unides, tensió en l’aire permanent, pobles-propaganda sense habitants, línies de trens que no funcionen, parc d’atraccions amb observatoris espia-enemics, turistes vestits amb pantalons-curts-prohibits, ...

Peces de trencaclosques que no encaixen ...

[1) reixa al sud direcció nord; 2) observatori al sud direcció nord per a turistes variats - japonesos, coreans-americans, altres; 3) tren nord-sud sense funcionament, ‘temple de desigs del sud’; 4) soldats nord-coreans fent-se fotografies a la zona de contacte, el sud al fons; 5) soldats sud-coreans a la mateixa zona, mirant l’enemic amb un sol ull cap al nord; 6) personatge, al sud, amb mirall i banderes i filferros]

Kyopko (pre - paradis)

L’autobús regional circula a tota velocitat (ruta cap al paradis?), amb el fons de les muntanyes del parc nacional de la península de Byeonsan. Però l’últim ferri s’escapa abans d’arribar al port, i acabes descobrint una costa sorprenent – els espadats de Chaeseokgang - i sopant en un dels centenars de restaurants buits de Kyopko on t’ofereixen peix, que encara es mou en contacte amb les brases.

Wido - paradis

Estic segur que el paradís és una illa.

I potser és Wido - al mar Groc, sis-cents habitants, a moltes hores i mitjans de transport de Seul. T’ho imagines? Arribes per fi, llogues una bicicleta i comences a pedalejar, els conductors dels cotxes et saluden, la canalla et mira i et parla sorpresos com amb l’aparició d’un extraterrestre, un dels quatre occidentals en tota l’illa, les dones que assequen el peix a l’asfalt de la carretera et somriuen mentre segueixen treballant, menges, et banyes, fas quilòmetres en carreteres de pujades i baixades, pebrots assecant-se al sol, una invitaci’o per prendre calamar cru i soju a tocar de l’aigua, platges inhòspites, mars de colors, postes de sol, convidat a sopar, generositats incomprensibles ... És igual, els paradisos (perduts, de nou a la gran ciutat) no es poden explicar ...

World map

[WORLD MAP, the map for your future dreams. Use it for those ways: Gift / Location / Dream / Travel plan / Drawing / Colouring / Wall paper.]

MAPA DEL MÓN, el mapa pels teus somnis futurs. Utilitza’l de les següents maneres: Regal / Localització / Somniar / Pla de viatge / Dibuixar / Pintar / Paper de paret.

Mides aproximades d’un metre per mig metre, escala 1:37 000 000, amb Àsia al centre (i Europa a un extrem ... òbviament), en blanc; per a regalar-me’l, localitzar-te, somniar-nos, planejar rutes, dibuixar-ho, pintar-los, decorant la paret ...

(Més info: a http://www.knock-your-life.com .)

Suwon

Suwon, més un milió d’habitants, cinquanta quilòmetres al sud de Seul, una hora en metro a cel-obert. Una altra-ciutat-coreana-tipus, amb la seva zona de botigues i restaurants rodejada d'enormes blocs d’apartaments que neixen com bolets allà on queda una superfície lliure. Però amb una història de reines i palaus, muralles i exèrcits, invasions i destruccions. Història invisible ... fins fa quatre dies! Des de fa menys de vint anys, inici de la reconstrucció (re-construcció, mai millor dit!, començant de zero!) de tots els prop de sis quilòmetres de muralles: tambe el sistema de palaus allà on els colonitzadors japonesos havien construït centres policíacs i hospitals, destruint la història de corea des dels seus fonaments. I per més estrany que sembli, Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO (també!) concebut més aviat com a enorme nou ‘parc d’atraccions’: trenet turístic, figures de cera representant els personatges que habitaren els espais, venda massiva de souvenirs, actuacions musicals pels visitants, plató per a melodrames d’èxit, possibilitat de disfressar-se de guerrer d’època, zona per a tir a l’arc, ...