Wido - paradis

Estic segur que el paradís és una illa.

I potser és Wido - al mar Groc, sis-cents habitants, a moltes hores i mitjans de transport de Seul. T’ho imagines? Arribes per fi, llogues una bicicleta i comences a pedalejar, els conductors dels cotxes et saluden, la canalla et mira i et parla sorpresos com amb l’aparició d’un extraterrestre, un dels quatre occidentals en tota l’illa, les dones que assequen el peix a l’asfalt de la carretera et somriuen mentre segueixen treballant, menges, et banyes, fas quilòmetres en carreteres de pujades i baixades, pebrots assecant-se al sol, una invitaci’o per prendre calamar cru i soju a tocar de l’aigua, platges inhòspites, mars de colors, postes de sol, convidat a sopar, generositats incomprensibles ... És igual, els paradisos (perduts, de nou a la gran ciutat) no es poden explicar ...