Suwon

Suwon, més un milió d’habitants, cinquanta quilòmetres al sud de Seul, una hora en metro a cel-obert. Una altra-ciutat-coreana-tipus, amb la seva zona de botigues i restaurants rodejada d'enormes blocs d’apartaments que neixen com bolets allà on queda una superfície lliure. Però amb una història de reines i palaus, muralles i exèrcits, invasions i destruccions. Història invisible ... fins fa quatre dies! Des de fa menys de vint anys, inici de la reconstrucció (re-construcció, mai millor dit!, començant de zero!) de tots els prop de sis quilòmetres de muralles: tambe el sistema de palaus allà on els colonitzadors japonesos havien construït centres policíacs i hospitals, destruint la història de corea des dels seus fonaments. I per més estrany que sembli, Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO (també!) concebut més aviat com a enorme nou ‘parc d’atraccions’: trenet turístic, figures de cera representant els personatges que habitaren els espais, venda massiva de souvenirs, actuacions musicals pels visitants, plató per a melodrames d’èxit, possibilitat de disfressar-se de guerrer d’època, zona per a tir a l’arc, ...