Coreà / Hangul

[hangul ... wikipedia has lots of information]


El coreà és l’idioma parlat arreu de la península des de fa milers d’anys, teòricament molt similar a les dues bandes de la frontera, però amb certes evolucions paral·leles. Es tracta d’un idioma que deriva del xinès – moltes de les paraules en provenen -, l’alfabet del qual s’utilitzava per a escriure. L’alfabet xinès, però, era – i és! – d’una complexitat enorme, a l’abast d’uns pocs escrivents després de molts anys d’estudi, de manera que un rei anomenat Sejong inventà l’alfabet coreà pels volts de l’any 1445, el hangeul, amb una sèrie de símbols per representar els sons de l’idioma. La seva senzillesa rau en els caràcters limitats – catorze consonants i deu vocals – i en la transposició directa entre sons i símbols – amb poques excepcions, cada símbol equival a un so. Cada símbol s’ajunta en síl·labes de dos o tres elements – mínim una consonant i una vocal -, en un nombre finit de combinacions - 11.172 – i aquests formen paraules, que creen frases i textos ... com en qualsevol altra llengua.

D’aquesta manera, aprenent l’equivalència de símbol i so ràpidament pots llegir tots els cartells, ara només faltaria saber què significa cada paraula! La senzillesa és relativa, clar, però comparant-lo amb els idiomes veïns amb milions de símbols o que combinen tres alfabets! O amb la complicada pronúncia de les vocals de certs idiomes, que no s’acaba de saber mai com han de ser, obertes, àtones, neutres ...