Hiroshima, with korean eyes

[remembeing: Hiroshima, with korean eyes.] (Translation into english maybe some day)

[recordant: Hiroshima, amb ulls coreans.]

Molt més al sud de la capital nipona, Hiroshima té el seu nom lligat al terror de la bomba atòmica llançada sobre la ciutat, com Nagasaki. Milers de visitants – un bon grapat de coreans, també - s’hi apropen a diari, encuriosits per veure com s’ha transformat després de la matança de fa uns quants decennis. Enmig d’una ciutat qualsevol, anònima, ressorgida insípidament de les cendres, produeix un petit nus a l’estómac veure l’únic edifici que va restar dempeus (i que s’ha mantingut com a recordatori, declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO) a tocar d’un grup de soldats americans, amb els emblemes de les seves unitats militars a la motxilla, pegats de la Coca-Cola i altres elements de la cultura americana. El Japó, com Corea del Sud, està ple de bases americanes farcides de soldats i armament, conseqüències presents de guerres passades, on els antics enemics passaren a ser estrets col·laboradors.
Als monuments per al record, dos avis miren en silenci la flama de l’esperança, potser supervivents del terror. Al museu pròxim, milers de dades, recreacions, maquetes i demés elements museístics per fer entendre la magnitud de l’increïble realitzat per l’ésser humà a visitants vinguts d’arreu del món.
Els plafons plens de dades informen de l’arribada d’immigrants coreans al Japó a partir del mil vuit-cents setanta, incrementant-se a partir del mil nou-cents deu amb l’annexió per la força de la península a l’imperi japonès. Es tractava d’empresaris en busca d’oportunitats, grangers, pescadors, pels quals Hiroshima era un dels destins, ja que representava la tercera posició en nombre d’immigrants coreans en el total de les quaranta-set prefectures. La situació d’aquests es veié afectada per la ‘Llei de Mobilització Nacional’ de l’abril del 1938, que provocà que la totalitat de la mà d’obra es veiés forçada per ordre governamental, a partir del juliol del 1939, a treballar per la indústria militar, que era especialment important a Hiroshima. Inclosos els coreans i les altres minories nacionals, en règims humiliants quasi d’esclavitud. El sis d’agost del 1945, l’explosió de la bomba atòmica afectà a més de tres-cents cinquanta mil civils i personal militar, incloent-hi desenes de milers de coreans forçats a treballar i les seves famílies, així com estudiants d’altres països i soldats americans retinguts com a presoners de guerra. Actualment, i des de fa pocs anys, un nou monument s’ha instal·lat com a recordatori de les víctimes coreanes silenciades durant anys: un tambor de percussió de grans dimensions acompanyat d’un sentit text explicatiu.