Paju Book City (I)

Paju Book City és un altre invent (pròxim d’aquest altre del qual parlàvem aquí). Una ciutat dels llibres, una mena d’utopia editorial, un nou desenvolupament a gran escala. I és impressionant – en tota la seva dimensió. Informació aquí, d’una exposició de la qual en van fer un llibre d'una ciutat de llibres. Suposo que cauran un bon grapat de fotografies d’edificis variats durant uns dies; als que no els interessi gens l’arquitectura, que desconnectin; als altres, a gaudir una mica; i ja se sap on està el mail, si algú vol un article sobre l’arquitectura a Corea per a alguna revista - això darrer és broma.

I per on comencem a parlar-ne, de la Paju Book City? Doncs per aquest article d’una web catalana d’arquitectura, que l’altre dia entrevistava un fotògraf portuguès arquitecte de formació (versió en portuguès, versió en castellà). Sí, té molt a veure amb Paju, ja ho veureu. M’explico: llicenciat als vint-i-mitjos a Portugal, marxà a Macao per treballar a una firma d’arquitectura durant sis mesos; s’hi estigué cinc anys. Tornà, inicià un despatx propi d’arquitectura. I per allò dels salts mortals que no saps com passen, s’ha acabat professionalitzant com a fotògraf especialitzat en arquitectura – fotografies espectaculars, simplement, gaudiu-ne aquí. Ja, i de la ciutat dels llibres de la que parlava què se n’ha fet? Doncs que, sorprèn-te una mica més, Fernando Guerra està realitzant un reportatge sobre la ciutat. Ara. I que la revista d’arquitectura Casabela (mitiquíssima) té en portada actualment una fotografia seva d’una obra del portuguès Siza, a Anyang, Corea del Sud. És allò que quan vas a parar a un lloc, tothom te’n parla i tot són ‘casualitats’.

Però a Paju no hi vaig trobar ni el fotògraf, ni la revista Casabela. Només arquitectura moderna ben variada – alguna més bona, d’altra de molt prescindible - i un grapat d’altres coses que s’hi relacionen: autobusos llançadora, punts d’informació, lletres brillants.

I ja ho anirem veient, si és que heu arribat fins aquí ...