Heiry

Heiry – a Paju - és una mica especial. Potser per situació, ben aprop de la frontera de Corea del Nord, a una quarantena de quilòmetres de Seul. Però sobretot per la seva característica bàsica: una ciutat de nova creació, producte de la unió d’artistes de diferents àmbits (de directors de cinema a arquitectes, artesans, ...), amb l’objectiu de proposar una nova ciutat per al seu ús eminentment artístic i públic. Recerca de connexions entre diferents maneres de veure l’art, el plantejament urbà respectuós amb el medi ambient i una normativa arquitectònica estricta: un percentatge determinat de la superfície de cada una de les edificacions ha d’estar obert al públic; a més, només una llista d’arquitectes escollits hi poden treballar, amb materials molt concrets.

Fins aquí la teoria (resumidíssima). La realitat és que, malgrat les intencions, malgrat que els arquitectes són teòricament dels millors de Corea, alguna cosa falla. La petita empenta imprevisible que fa que els espais públics estiguin vius, que les galeries s’omplin, que la vida artística sigui més que un enunciat d’intencions. Falta l’espurna que faci de Heiry un lloc especial. I pot ser que estar enmig d’enlloc no hi ajudi gaire ...

[La Dalki House, la ‘casa de la maduixa’, un edifici per a infants prou interessant i divertit i algunes mostres d’arquitectura-‘moderna’-que-podria-estar-a-tot-arreu]