Crit de la Independència

Avui és la festa nacional del ‘Crit de la Independència’. Explicació simplificada d’un tros minúscul de la complexa història: ‘El Primer de Març del 1919, la mort de l’antic darrer rei Gojong, [el darrer rei coreà, condemnat a l’ostracisme pels colonitzadors japonesos] provocà massives manifestacions pro-independència arreu del país. Els manifestants van ser durament reprimits. Els Japonesos reconegueren al moment cinc-cents morts, mil quatre-cents ferits i dotze-mil detinguts, encara que els coreans multipliquen aquestes xifres per deu.’ [On 1 March 1919 the death of ex-king Gojong sparked off massive pro-independence demonstrations throughout the country. The protests were ruthlessly suppressed, however. The Japanese at the time claimed that 500 were killed, 1400 injured and 12,000 arrested, but Korean estimates put casualties at ten times theses figures.]’ Tot segueix més o menys igual a un diumenge al mig de la setmana, encara que les autoritats omplen els carrers de banderes.

Parlant de banderes països i independències, m’apunten que l’altra vegada faltava Eslovàquia a una part de la llista, i Escòcia al cantó dels pobles en lluita – però apunt de canviar de llista, aquests darrers sí ...

[Un carrer qualsevol, l’ajuntament de Seül fa un grapat de mesos, decorat convenientment per alguna altra festa d’aquestes.]