S'haurien d'entendre

"S’haurien d’entendre

S’haurien d’entendre ... perquè estan a tocar tot el sant dia, mirant-se de reüll, intuint-se, dient-se "t'estimo" a menys d'un metre de distància. I compartint tots els moments de la seva existència, en un destí que els va unir contra la seva voluntat eternament.

Però potser per això - pels mateixos motius apuntats abans: per veure's massa, per no poder-se separar mai, per viure sempre junts ... - s'odien. A mort, d'una manera bestial. I quan s'han de comunicar - perquè ho han de fer, sovint - s'enfaden. Molt. I s'intenten eliminar, i criden, i bufen de ràbia, i intenten expulsar l'altre, i els agafa calor, i se'ls encenen mil llums, ...

I quan intentes que es posin d'acord, que funcionin d'una manera 'normal', quan els relligues amb un cable perquè s'entenguin bé ... llavors, el maleït ordinador i la impressora permanentment desconfigurada comencen una guerra incomprensible, imparable, que fa perdre el temps i els colors."


Seguim fent gimnàstica. Algunes paraules s’imprimiran en paper properament *, edició limitada, obra seleccionada del tercer certamen de microrelats ‘Ciutat d’Elx’, modalitat valencià-català (o català-valencià, només els desgraciats hispanocèntrics poden haver provocat tanta divisió on només hi ha els rics matisos d’una mateixa llengua de Salses a Guardamar).

[* (...) Los trabajos seleccionados se publicarán en un libro del que se editarán 300 ejemplares de carácter promocional, de los que 4 ejemplares se entregaran a cada uno de los autores seleccionados y los demás se emplearán para difundir a los mismos. (...)]