Retalls de ‘Sayonara Barcelona’

[Edificis (grisos) de Seoul, maig 2007]

Retalls de ‘Sayonara Barcelona’, del pintor i escriptor Joaquim Pijuant, Proa, Premi Sant Jordi 2006.

(...) Certament no saben el que tenen. Ils sont fous, aquests barcelonins! Tinc entès que no suporten que els retreguin el seu provincianisme. Es comparen obsessivament amb Madrid, viatgen com esnobs per tot el planeta, i no saben veure el que tenen a casa ... Cony de país, vaig fer bé de fotre el camp, viure aquí deu ser com viure en un niu d’escurçons. (...)

(...) Potser perquè les coses que són més intimes i profundes no es poden expressar amb paraules. El llenguatge, en aquest camp, és una gran perversió. Saps que em vaig enamorar de la teva mirada. No hi ha bellesa més gran per a mi com a home que la seducció d’uns ulls orientals, aquest llanguiment que té sempre una pàtina de tristor, com un punt bucòlic incrustat a la nineta dels teus ulls de color de pensament. (...)

(...) El sol encara era alt, però lentament iniciava el declivi. (...) Barcelona és una ciutat sense gratacels. N’hi ha quatre o cinc simulacres, però no passen d’anècdotes excepcionals que confirmen la regla. Venint d’Orient li sobtava aquest fet. I pensava en Kobe i Osaka. Ja no parlem de Tòquio, o d’altres ciutat que coneixia fora del Japó, com Hong Kong, Xangai, Seül Singapur o Sidney, que totes tenien un skyline diferent, elevat, sovint impressionant. La impressió de BCN era de platitud i amuntegament, com una Calcuta mediterrània. (...)