PCBANG

Despres de fer de guia per aqui (la primera visita ja fa dies que esta de nou per Europa), tornar a seguir aprenent un idioma nou, seguir fent feina, seguir sobrevivint a base de menjar picant, seguir descobrint les cares de Seul, seguir flipant amb els festivals que estan per tot arreu, seguir fent fotografies ... I intentar arreglar d una vegada la maleida connexio a internet, que no hi ha manera i els PCbangs son massa surrealistes: locals al segon pis o tercer, plens de gent que juga al warcraft de manera malaltissa, oberts 24 hores, menys d un euro l hora d utilitzacio de l ordinador d ultima generacio, teclats configurats per escriure sense accents i coses com ara aixo: 저안 ... el meu nom en l alfabet corea. I com que aquesta setmana fara no se quants segles que el rei dels bitllets de deu-mil wons es va inventar l alfabet, afegint-hi el dia del soldat corea i el dia dels difunts, la setmana entrant festa tota la setmana.
I per acabar aquest poti-poti, una foto amb un parell de personatges d esquena, als temples de l altre post.

Situacio geografica

A quasi sis milers de milles (prop de deu mil quilometres), amb set hores d'avantatge.

Barcelona :: Latitud: 41.23 Nord. Longitud: 2.11 Est.
Seul :: Latitud: 37.35 Nord. Longitud: 127.03 Est.

Gyeonju (I)

Amb la primera visita (familiar), quatre hores de bus cap al sud i tempesta – un tifó que s’acosta, diuen -. Bulguksa és un temple patrimoni mundial de la humanitat, territori de monjos budistes, de senyores (clòniques) de seixanta o setanta anys que resen i de canalla que et pregunta d’on ets. I sota la pluja, com no podia ser d’altra manera, la globalització de l’aire acondicionat i les càmares de ‘seguretat’.

Bulguksa, Geonju, setembre del 2006.

Resident

[Vespre, fa cinc minuts ...]

Des de l’Onze de Setembre, resident oficialment a una nova ciutat després de dues visites a l’oficina d’’Alien registration’ - 'bonic nom', amb ordre, sense cues, gestionat de manera civilitzada (comparem?).

Una nova ciutat a descobrir, amb les seves particularitats; una quarta part de la població del país, deu milions d’habitants, i creixent ... Zones variades: de barris plens de tallers de producció dubtosa, fins a zones d’oci vives de joves sortits de les universitats, de districtes financers a carrerons de casetes tradicionals, de campus universitaris als cims dels turons als palaus de les dinasties de fa segles, farcitment de barris de botigues que no tanquen mai. I els grans i enormes blocs de pisos envoltats de seguretat – polígons d’habitatge on la gent vol viure! ... Carrers de sis carrils – i de deu!-, xarxa de metro extensa, pocs espais públics, ponts sobre el riu Han que divideix la ciutat d’Est a Oest, túnels per sota de muntanyes, ...

I l’ordre intangible del que encara no sap llegir un nou llenguatge ...

Telefon

Després de molt parlar i de vàries visites a botigues de telefonia – que et demanen mil coses que encara no tens, òbviament - , arriba la pregunta clau: ‘Quin número vols?’ I acabes triant un seguit de deu xifres fàcil de memoritzar ... el codi postal del pis de Barcelona i l’any del teu naixement. Que després siguis incapaç de respondre un missatge, però que s’aconsegueixi bloquejar el mòbil sense voler – coses de tenir-lo en un idioma que encara no entens - , ja deu ser una altra història ...



Seoul, a tocar de l’estació principal de tren, un vespre de setembre.

Big eyes!

Una nena coreana d'uns deu anys, que es presenta amb un 'hi!' alegre, a bord d'un vagó de la xarxa de metro de Seul. I de cop, les mans a la seva cara, els seus dits forçant els seus ulls petitons a obrir-se d'una manera bestial ... i un somriure mentre et diu: 'you have big eyes! (téns els ulls grans!)'!



['Big eyes', a algun local d'Itaewon, alguna nit de finals d'agost.]

Welcome

Quinze dies, ja.

Ara deixes la guia turística quan surts al carrer, ja saps les parades de la teva línia de metro, ja tries el menjar sense por a que sigui massa picant. Quan et despertes a mitjanit, camines fins a la nevera sense encendre el llum. Saps pronunciar quatre paraules, hola, gràcies, sí, no. Has aconseguit connectar-te a internet, posar la rentadora, encendre l’aigua calenta de la dutxa sense activar la calefacció.

Quinze dies després del primer ‘welcome to korea’, deixes de ser ‘turista’, per passar a ser ‘alguna altra cosa’.

Caminar

Omplir papers, comprovacio visat, canviar moneda.



Situar-se, descansar, i recomensar ... a caminar!

Anada

A l’Aeroport del Prat, Barcelona, al matí del diumenge 20 d’Agost del 2006, sol mediterrani i temperatura estival. Al migdia, al Charles de Gaulle, Paris, un parell d’hores més tard, una tempesta de pluja i nervis. De nou volant, passen les milles resseguint la costa alemanya, la nova europa dels estats lliures, Riga, Tallin, Sant Petesburg; comença a tenyir-se de fosc. Després dels Urals, l’estepa siberiana, la nit; només les llums dels pipelines. Irkutsk, Ulan Bataar, apareixen els taronges. Sobre Beijing i els núvols, destaquen els grocs, que s’intensifiquen sobre el mar Groc, sempre esquivant Corea del Nord. A l’aeroport d’Incheon, Seul, Corea del Sud, a les set del matí d’un nou dia, la temperatura ja supera els vint-i-vuit graus, i la humitat voreja el noranta per cent.

I aquí comença tot ...












BCN > SEUL (agost 2006)