Ciutat i tecnologia

La tecnologia del futur no crec que sigui un robot explicant-te, cada vegada que entris a casa, a quina temperatura ha decidit posar l’habitacle (pesat!); ni una nevera digital que t’expliqui les receptes a fer amb allò que queda dins de la nevera.

El futur, a Corea, és un present tecnològic, amb banda ampla a 100 Megues pel mateix preu que a l’altra banda del món et martiritzen amb connexions de broma a preus d’escàndol – i a sobre sempre amb problemes ... El present és també veure la televisió des del telèfon mòbil, a tot arreu, per exemple al metro – només he perdut la cobertura telefònica a dins d’un ascensor entre el pis novè i dotzè pis d’un edifici concret. O poder descarregar la pel·lícula que vols i començar a mirar-la quasi a l’instant, des de casa, estirat al llit, amb una connexió wifi ...

Present i futur enganxats als aparells. Encara que no sé això és massa bo ...

[més informació in english from an australian newspaper, amb rànking de ciutats tecnològiques, encapçalada per Seül, sense presència ibèrica, amb sorpreses agradables com Tallinn, coses de tenir independència i ambició.]