"Cases Boniques"

“(...) TERESA: On van, les cases que enderroquen?
TOTS: ...?
SENYOR: A l'oblit. (...)
TERESA: L'oblit. (...). Deu ser un lloc ple de cases boniques.
SENYOR: L'oblit no és cap lloc.
MÀRIUS: L'oblit: un desert d'asfalt, sense ones. (...)”

Manuel Baixauli, L'home manuscrit.


Als carrerons oblidats de la ciutat del disseny, els plans urbanístics de reforma s’emporten la gent, es buiden les cases, es bloquegen les portes, es tapien les finestres. Quan els històrics edificis humils són només espais inhabitats amb data de caducitat, les façanes perden la seva permeabilitat i s’esborren totes les memòries i les vides – per a retenir-les a la retina, just abans, es pot fer un petit catàleg de façanes ja sense obertures. Després, les parets opaques dels antics habitatges que s’enderroquin aniran a parar a l’oblit ... que deu ser un lloc ple de cases boniques.

Barcelona, desembre 2007.

[I alguna més a una sala emmurallada del CCPatiLlimona de BCn del 13 del 12 del 2007, al 12 del 1 del 2008.]